
La Fundació Banc Sabadell i la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando han inaugurat avui un cicle d'exposicions que tenen com a motiu principal aclarir quins són els ponts d'enllaç i de diferenciació que hi ha entre l'art contemporani i l'art del passat. A la recerca d'afinitats entre la història i el present, s’hi uneix la intenció d'aprofundir en les arrels culturals que nodreixen el llegat dels grans mestres i en el rerefons cultural de la genealogia de l'art actual.
La primera d'aquestes exposicions està protagonitzada per una sèrie de treballs del gran pintor austríac Arnulf Rainer, que reinterpreta (ratllant i ocultant fragments) algunes de les genials obres de Francisco de Goya. Segons Rainer: "Ratllo el que vull que no es vegi... i allò que ratllo es fa més cridaner i la meva ratllada, en lloc d'ocultar-ho, ho destaca".
La mostra estarà exposada a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando fins al 13 de novembre pròxim.
L'artista: Arnulf Rainer
Va néixer a Baden (Àustria) el 1929. Membre de les Reials Acadèmies de les Arts de Berlín i Viena, el 1981 rep el premi Max Beckman a Frankfurt i el 1989, l'International Photography Prize a Nova York. Se li han dedicat exposicions antològiques en institucions com ara la Galeria d'Art Modern de Bolonya, l'Stedelijk Museum d'Àmsterdam, el Guggenheim de Nova York, el Georges Pompidou de París i la Nationalgalerie de Berlín. També ha representat Àustria a la Documenta de Kassel i a la Biennal de Venècia.

Arnulf Rainer es va iniciar en la pintura a través del surrealisme. Interessat en l'automatisme, de seguida va començar a basar la seva expressivitat en l'ocultació d'imatges d'altres artistes o de fotografies seves. Així, agafa fragments d'obres d'art -sovint religioses- i les cobreix després de capes de pintura i traços realitzats de vegades amb les mans. Les seves pintures denoten la recerca de l'expressivitat màxima, a través de colors, textures i gestos. La utilització d'altres imatges, cobertes brutalment de pintura, i l'ús de les mans i de la creu com a suport l'han convertit en un artista recognoscible internacionalment, i de vegades polèmic. Des de l'exaltació fins a la resignació, des de la imatge convencional o fotogràfica distorsionada fins a l'absència d'imatges, cada sèrie de pintures de Rainer és diferent però totes comparteixen el desig de destruir la comunicació convencional per recuperar la riquesa de l'expressió humana.
L'any 2009 es va inaugurar el Museu Arnulf Rainer a Baden.